Papa, t'estimo!

Fa uns dies la iaia li va ensenyar una moneria al Pau. Li pregunta: "I com t'estima la mama?", i ell aixeca el braços moooolt amunt!

Dies més tard, tornavem a la tarda cap a casa, i quan arribàvem, com fa sovint, el Pau em mira i diu: "Papa?". I jo: "No, ara el papa no hi és a casa, que està treballant. Vindrà més tard i et donarà un munt de petons".
A l'hora de sopar, tots dos estàvem menjant i de cop i volta el Pau va aixecar moooolt els seus braços. "Oh, que m'estimes així de gran?". I ell va i diu: "Papa!", i es queda amb els braços ben amunt, tot content!
Em va quedar claríssim el missatge. Li vaig prometre que li donaria el seu encàrrec al pare de seguida que arribés.

A la nit, quan el Pau ja dormia i el pare era a casa, li vaig explicar el que m'havia dit. Aquella nit el pare va haver de dormir el sofà. No hi cabia dins ell mateix, i és clar, tampoc passava per les portes per arribar fins al llit. Sol, al sofà, però amb un somriure d'orella a orella.