S’acosta el Carnestoltes, i decideixo disfressar el Pau de pollet. No és original, però me l’imagino tan bufó!! I com que em fa il·lusió fer-li jo mateixa la disfressa, penso que serà factible.
La iaia, que efectivament em coneix com si m’hagués parit (aquest és el cas), s’ofereix un parell de setmanes de Carnestoltes abans a cosir-la, però m’hi nego rotundament. Només faltaria!! Així li estalvio feina, i a més, a mi em fa tanta il·lusió!
Però s’acosta el moment d’enfrontar-me a la tela groga i peluda que he comprat. Evidentment no tinc cap patró. Me l’invento, amb la jaqueta del nen, que pugui portar-la sota, que no tingui fred. La retallo. Provo de cosir-la. Començo a posar-me de mal humor. No me’n surto. Veig que em quedarà com una merda. Decideixo eliminar les mànigues i compro una samarreta groga, de dues o tres talles més, per poder-lo embotir de roba i que no passi fred. Així, sense mànigues serà més fàcil de cosir-la. A veure si ara me’n surto... Doncs no. Ara ja estic de molt mal humor. Està quedant com una merda.
Voler que el meu fill no faci el ridícul pot més que el meu orgull. Demano ajuda a la iaia. Al final li toca cosir la disfressa i amb presses, que només falten dos dies pel Carnestoltes. Aquí teniu una foto del resultat. Gràcies iaia, ens has salvat! L’any que ve amenaço amb tornar-ho a intentar. Si m’he de rendir intentaré fer-ho amb més temps, que la iaia és una dona molt ocupada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada