Senyores que...

Tal i com existeixen al Facebook grups que s'anomenen: "Senyores que es tapen el cap amb una bossa de plàstic quan plou" i "Senyores que queden per anar a caminar juntes", jo proposaria un grup que es podria dir: "Senyores que diuen piropos als bebés mentre els germanets grans se les miren amb ulls de gos abandonat". I per desgràcia, no és un grup poc nombrós.

Tu t'ho treballes a casa teva. Fas moooolt cas al germà gran i poquet al petit, cantes les excel·lències de ser un nen gran i magnifiques els desavantatges de ser un bebé petit, instrueixes a la família, als amics... En fi, t'hi esforces. T'hi esforces molt. I per què? Doncs per sortir al carrer i que a la primera cantonada se't planti davant una d'aquestes "senyores que..." i comenci a dir: "Oh, quina coseta tan bonica, i que petitona que és!! Fixa't tu si n'és de preciosa aquesta menudeta, i com se'ls arriba a estimar, oi? Caram, quins ulls tan preciosos que té... i aquestes manetes tan remenudetes!! Enhorabona, eh, noia, quina filla més bonica!!!".  I tu, que tot això ja ho saps, que no t'han de convèncer pas que la teva filla és la més bufona del món, que ho saps des del primer moment que la vas veure, doncs et vas posant en tensió, et vas garratibant al mateix ritme que aquesta "senyora que..." va parlant, i mires de reüll el teu fill gran, una mica per veure com reacciona, però sobretot perquè la "senyora que..." se'n adoni que aquesta preciositat, aquest angelet caigut del cel, té un germà!!!! Collons!!! I que no és ni una mica menys bonic, preciós, i ben fet que la seva germana. L'únic que ja no té un mes, o dos, o sis, sinó que ja ha fet dos anys i mig. Perquè em sembla que aquestes "senyores que..." els hi agradaria dissecar els nens el dia del seu primer aniversari, així podrien seguir sent rebonics per sempre més. Perquè es veu que quan aprenen a córrer i a parlar perden totes les bones qualitats.

En fi... Arribats a aquest punt la "senyora que..." s'adona de l'existència del germà. I aquí hi ha diverses opcions:

Opció A: La hipocresia. "Oh, però aquest nen també n'és molt de maco. Més maco encara!! I que gran!!". Fatal. Els nens, que són tot innocència i sinceritat, també en saben de detectar la hipocresia. Potser no li saben posar nom, però s'adonen que allò no és bo...

Opció B:  De peus a la galleda (encara una mica més...). "Oh, que és la teva germaneta? Que maca que és, oi? Quina germaneta tan bonica que tens". Fatal, també. Simplement canvia la forma de tirar les floretes. Però si abans no calia convèncer a la mare, ara tampoc cal convèncer el germà. Ja ho sap ell, que la germana és bonica!! I ja la cuida!! Què vols que respongui? "Si senyora, és preciosa, però ja veurà ja quan faci dos anys!! Caminarà!! I correrà!! I parlarà!! I ningú ja no li dirà res de bonic...".

Opció C: Marxar amb la major dignitat possible i la propera vegada tenir una mica més de vista. Però em temo que això no passa sovint.

I quan la senyora ha marxat, allà et quedes tu, amb els teus dos fills, però un d'ells una mica més tristot.