Oh, no no!

Nosaltres vam començar a aprendre la quantitat de coses que un nen no pot fer quan el Pau va començar a moure’s, primer gatejant, i després, molt pitjor, caminant de forma insegura.

Així, de cop i volta ens vam trobar que el pobre nen gairebé no podia fer res. A casa vigilàvem que no es mengés la terra de les plantes, que no s’enganxés els dits amb els calaixos o amb la tapa del vàter, que no li arranqués els pèls a la Mica, la nostra gossa, o que no tirés les sabates pel balcó.

Si sortíem al carrer, no podia tocar les caques de gos, ni les burilles de cigarret, que per cert, n’està massa ple de totes dues coses, no podia caminar per on passen els cotxes, tampoc creuar sol el carrer, o seure sobre els bassals d’aigua.

En, fi, un munt de NOS per dir. I com fer-ho? Com evitar estar prohibint coses contínuament?? En el meu intent d’evitar un ús excessiu de la paraula no, d’estar contínuament prohibint, sempre intento explicar-li el perquè no pot fer aquelles coses que per ell són tan fascinants. Així que li explico que ha de vigilar quan aixeca la tapa del vàter, perquè si la tanca fort sobre els dits es farà mal (i se’ls enganxa, segons més tard). O que les caques de gos fan molta pudor i no es poden tocar, que les haurien d’haver recollit en comptes de deixar-les a mig carrer (això per sort ho ha entès ràpid!).  O que a la Mica no li agrada que li tibin els pèls (però li seguirà tibant durant moooolt temps més). Però sempre em sortia un suau però inevitable “Oh, no, no” abans d’aquestes explicacions.

Un dia me’l trobo a la cuina, davant el menjar de la gossa, i mirant-me, assenyala el menjar i em diu “ohnono!”. Vaja, també ha entès que el menjar de la gossa no s’ha de tocar. Ho ha entès, però també ho seguirà fent durant mooooolt més temps.

Ara, que ja comença a dir algunes paraules, la situació dels nos ha canviat. Ara ja no som nosaltres els que diem que no. Ara és ell.  Tu li dius: “Vinga, anem a la banyera?”, o “Que vols seure al cotxet?”.  I ell et respon amb un NO contundent, sec, rotund.

Així que al final, ni explicacions, ni subtileses. El nen té clar el que vol. I NO es vol banyar. NO vol seure al cotxet. NO vol anar a dormir. Els “ohnonos” ja han passat a millor vida.