El Pau ens diu: “Co, co!”, i nosaltres li obrim el balcó. Li agrada sortir a veure uns gossos que sempre hi ha a una petita terrassa del bloc del costat.
L’altre dia era al balcó i cridava “Caca, caca!! Caca, caca!!”. És cert, pobres gossos, deuen sortir poc perquè sovint la terrassa està plena de caques. Així que el Pau, en el seu estil directe, sense perjudicis ni vergonyes, característic de tots els nens, pot fer enrojolar els veïns. Ara que arriba l’estiu i tothom començarà a obrir portes i finestres, potser un dia sentiran uns crits dient “caca, caca!”. I qui sap, potser fins i tot els trauran a passejar.
 |
| La famosa caca de l'Arale |
Suposo que és el primer dels futurs comentaris que farà, siguin adients o no, facin passar vergonya als altres o als seus propis pares. M’agrada que sigui ingenu, innocent i sincer. Espero que li duri molt temps, encara que (segur!) em toqui més d’una vegada posar-me vermella per les seves veritats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada