Indignats!

Aquests dies hem estat molt pendents del moviment dels indignats i de la plataforma "Democràcia Real Ja!". Ens sentim indentificats amb moltes de les seves reivindicacions, i contents que la societat es desperti i es faci sentir una mica.
Nosaltres també hem volgut sortir al carrer per mostrar a tothom les nostres il·lusions.

Algú ens ha dit que això que demanem és la utopia més gran que ha existit mai. Potser sí, però ho seguim desitjant. Un món més just, on tothom tingui el seu espai i els seus drets. On poguem il·lusionar-nos pel futur. I volem que el Pau pugui viure i ser feliç en aquest futur.

Dient les coses tal com són

El Pau ens diu: “Co, co!”, i nosaltres li obrim el balcó. Li agrada sortir a veure uns gossos que sempre hi ha a una petita terrassa del bloc del costat.

L’altre dia era al balcó i cridava “Caca, caca!! Caca, caca!!”. És cert, pobres gossos, deuen sortir poc perquè sovint la terrassa està plena de caques. Així que el Pau, en el seu estil directe, sense perjudicis ni vergonyes, característic de tots els nens, pot fer enrojolar els veïns. Ara que arriba l’estiu i tothom començarà a obrir portes i finestres, potser un dia sentiran uns crits dient “caca, caca!”. I qui sap, potser fins i tot els trauran a passejar.

La famosa caca de l'Arale

Suposo que és el primer dels futurs comentaris que farà, siguin adients o no, facin passar vergonya als altres o als seus propis pares. M’agrada que sigui ingenu, innocent i sincer. Espero que li duri molt temps, encara que (segur!) em toqui més d’una vegada posar-me vermella per les seves veritats.

Oh, no no!

Nosaltres vam començar a aprendre la quantitat de coses que un nen no pot fer quan el Pau va començar a moure’s, primer gatejant, i després, molt pitjor, caminant de forma insegura.

Així, de cop i volta ens vam trobar que el pobre nen gairebé no podia fer res. A casa vigilàvem que no es mengés la terra de les plantes, que no s’enganxés els dits amb els calaixos o amb la tapa del vàter, que no li arranqués els pèls a la Mica, la nostra gossa, o que no tirés les sabates pel balcó.

Si sortíem al carrer, no podia tocar les caques de gos, ni les burilles de cigarret, que per cert, n’està massa ple de totes dues coses, no podia caminar per on passen els cotxes, tampoc creuar sol el carrer, o seure sobre els bassals d’aigua.

En, fi, un munt de NOS per dir. I com fer-ho? Com evitar estar prohibint coses contínuament?? En el meu intent d’evitar un ús excessiu de la paraula no, d’estar contínuament prohibint, sempre intento explicar-li el perquè no pot fer aquelles coses que per ell són tan fascinants. Així que li explico que ha de vigilar quan aixeca la tapa del vàter, perquè si la tanca fort sobre els dits es farà mal (i se’ls enganxa, segons més tard). O que les caques de gos fan molta pudor i no es poden tocar, que les haurien d’haver recollit en comptes de deixar-les a mig carrer (això per sort ho ha entès ràpid!).  O que a la Mica no li agrada que li tibin els pèls (però li seguirà tibant durant moooolt temps més). Però sempre em sortia un suau però inevitable “Oh, no, no” abans d’aquestes explicacions.

Un dia me’l trobo a la cuina, davant el menjar de la gossa, i mirant-me, assenyala el menjar i em diu “ohnono!”. Vaja, també ha entès que el menjar de la gossa no s’ha de tocar. Ho ha entès, però també ho seguirà fent durant mooooolt més temps.

Ara, que ja comença a dir algunes paraules, la situació dels nos ha canviat. Ara ja no som nosaltres els que diem que no. Ara és ell.  Tu li dius: “Vinga, anem a la banyera?”, o “Que vols seure al cotxet?”.  I ell et respon amb un NO contundent, sec, rotund.

Així que al final, ni explicacions, ni subtileses. El nen té clar el que vol. I NO es vol banyar. NO vol seure al cotxet. NO vol anar a dormir. Els “ohnonos” ja han passat a millor vida.

Babies

L'altre dia vam veure el documental "Babies". Us el recomano.
És molt tendre, et manté un somriure als llavis durant tota l'estona. Sense diàlegs, ens mostren els primers mesos de 4 bebés de diferents llocs del món (Mongòlia, Tokyo, San Francisco i Namíbia).
Sóm tan diferents, i tan iguals! El naixement, l'alimentació, els jocs o la relació amb les famílies o amb els animals són alguns dels temes que es tracten. Saltant de país a país, de bebé a bebé.
Aquí teniu el tràiler, per anar fent boca!