Cap a la independència

El Pau s’ha de fer gran, ha d’aprendre moltes coses per poder conquerir la seva pròpia independència. I ja ha començat a fer els primers passos.  Fins ara he procurat no perdre’m res: els primers somriures, donar-se la volta, gatejar, començar a menjar, les primeres paraules o les primeres passes.

Fins i tot si està amb els avis, sé què ha fet, a què ha jugat, si ha menjat molt o poc, si ha rigut o ha plorat. I si ha fet alguna gracieta nova, sempre li demanen que me l’ensenyi. Estic ben al dia de totes les seves conquestes.  

Però des que ha començat l’escoleta, doncs és clar, em quedo sense saber què fa durant tres llarguíssimes hores lluny dels seus pares estimats. I sí, quan el pare va a buscar-lo la mestra li explica alguna coseta, però no prou com per omplir tres hores. I a la seva agenda,  (sí, una agenda com d’executiu), hi posa: “avui hem pintat amb maduixes, i li ha agradat molt!” o bé “avui ha vingut el pare del Frederic a tocar la guitarra elèctrica, i no ha parat de ballar!”. I jo li pregunto cada dia com ha anat, si s’ho ha passat bé, i li dic: “què, has pintat amb maduixes, avui? Apa, que xulooooo!!”, però ell em mira, i com que encara no és gens expert en l’art de l’oratòria, doncs la conversa acaba aquí, i no puc aprofundir més en les seves noves habilitats. Així que m’adono que hi ha un munt de coses que el Pau deu haver après i jo no les sé.

L’altre dia, anàvem amb cotxe, i com que li agrada que li canti cançons, doncs apa, a cantar. En acabar la primera cançó va aplaudir amb entusiasme. I és clar, amb un públic tan entregat, em vaig disposar a treure tot el repertori. I de cop i volta...  mentre li cantava el “sol, solet” ell comença a fer un gest amb la mà, tocant-se el cap!! ...“posa’t la capa i el barret!!” Ostres tu!! Això no li havíem ensenyat nosaltres!! Ho ha après ell sol!!! Vaig quedar ben impressionada, que n’arriba a ser de llest! És que no es pot ser més espavilat!  

Amb aquest petit gest m’adono que el camí cap a la independència ha començat... només li falta aprendre a vestir-se, fer caca al vàter, baixar i pujar les escales sense caure, pelar patates, escriure e-mails, treure’s el carnet de conduir... serà un camí ben llarg.

I sort que serà llarg.