Amb un any i mig, i lligant!

Quan es comencen a enamorar, els nens? El meu, no sé si s’enamora però  tot just passa de l’any i mig i ja està desenvolupant unes tècniques sorprenents per lligar. Ens recorda molt a les aus que intenten aparellar-se, realment s'assembla molt al que fa aquest exemplar:

Li agraden les dones. Des de ben petit, sempre ha somrigut i s’ha mostrat més afable amb les senyores. En canvi, si un home gosava dir-li alguna coseta, acostumava a provocar uns brams desconsolats. Però amb l’arribada de l’estiu i la calor, s’ha desbocat. Les nenes de la seva edat li agraden, però es decanta amb molta més evidència per les adolescents o les dones  situades al voltant de la trentena. Aquestes són les seves preferides. Això sí, sempre són guapes. No té gens de mal gust, el petit.

L’altre dia, anàvem pel carrer i van passar un parell d’adolescents, texans curts, samarretes apretades. Ell es va aturar i descaradament les va mirar passar pel seu costat, i es va quedar amb la boca oberta, admirant-les . Sort que encara no sap parlar gaire, que sinó em sembla que els hi hagués dit alguna barbaritat... Al final li vaig dir “Va, home, camina, que ja tindràs temps d’aquí uns anys de mirar-te les noies”. Un home que havia vist l’escena es va posar riure.

I quan en troba una que li agrada, comença el seu ritual de festeig. La primera fase del ritual consisteix en intenta cridar l’atenció. Se la mira, li somriu, es passeja per davant seu, algunes vegades s’aixeca la samarreta i ensenya la panxa (deu pensar que la seva panxa és irresistible). Quan per fi aconsegueix que el mirin, normalment li somriuen amablement, i ell s’atabala,  comença a caminar enrere i cau de cul a terra. Però ràpidament es recupera, i comença la segona fase del ritual: la dansa nupcial. Es tira per terra, pica amb els peus, s’aixeca, torna a somriure a la seva enamorada, es torna a tirar per terra, i així durant una llarga estona.  Però cada vegada més a prop de la dona en qüestió. Normalment, l’escollida respon amb simpatia a aquesta exhibició. Un dia, una noia ens preguntava: “Carai, sempre està així de content?”. Sí, maca, sí, quan troba una tia bona, sí.



 
 

   Fase 2: la dansa nupcial



Fase 2: la dansa nupcial

 

I a vegades, quan la dansa funciona, aconsegueix arribar a la tercera fase del ritual: el contacte físic. Però això encara no ho domina gaire. L’altre dia, a la piscina, la dona el va acabar agafant en braços, però el Pau es va atabalar, i va preferir mantenir-se una distància prudencial.

El pitjor moment sol ser quan hi ha alguna interferència de la mama. Sí, jo entenc que no deu ser gens agradable esforçar-te tant per atraure la femella, i que a mitges vingui la teva mare i et digui que t’ha de canviar els bolquers... Entenc que deu ser una mica vergonyós. Però en fi, la vida és així de dura! I no es pot marxar de la piscina amb els bolquers mullats d’aigua.

Ahir, a la festa de fi de curs de la guarderia, de cop comença a tirar-se pel terra. I el meu home em diu: “Mira, ja comença el ritual”. Doncs sí, aquest cop s’havia fixat en una mare (guapa, per suposat) que estava fent fotos a la seva nena. Aquesta vegada no li van fer cas, només tenia ulls per la seva filla, i al cap de poqueta estona va desistir.

Només espero que amb els anys vagi polint la tècnica. Ara, fa molta gràcia veure’l a la platja despullat i ple de sorra com una croqueta intentant lligar, o a la piscina, vestit amb una tovallola de pop... però si d’aquí 15 anys fes el mateix, faria por!! Sort que és espavilat, i em sembla que amb els anys serà capaç de millorar la seva tècnica.