![]() |
El nostre bonic despertador |
El problema del nostre despertador és que no es pot programar. I com que no en tenim garantia, doncs apa, ni tan sols pots anar a queixar-te a ningú. A les set en punt: prrr... prrr.... De dilluns a diumenge. Laborables i festius. Estiu i hivern. Sempre, sempre, sempre.
Fins aquí, tot bé. Però és clar, ara, que ja sóm a octubre i s'acosta el canvi d'hora, el nostre despertador s'ha despistat, i els dos pets arriben a quarts de sis. QUARTS DE SIS!!! (cara de terror, espant, tensió). I el dia es fa llaaaaaarg, molt llaaaaarg... i cansaaaaat, molt cansaaaaaat. Perquè és clar, amb el primer fill encara pots arreplegar alguna migdiada. Però amb el segon... això és més complicat que aconseguir la independència de Catalunya!
I sí, veiem amb evident horror com s'acosta el temut canvi d'hora. I ens preguntem amb esglai: "els dos peterrets sonaran a quarts de cinc???"
Ara veig que ens ho hem de mirar amb optimisme. Les coses sempre poden ser pitjors. Avui els pets han sonat a les cinc. Això ja no fa cap mena de gràcia. Fins i tot encara que el despertador et somrigui. Així, que Aina, bonica... si vols que els teus pares et durin uns quants anyets... ja saps què toca, eh! Nosaltres prometem que mai més remugarem quan et despertis a les set. Al contrari! És una fantàstica hora per aixecar-se, encara que sigui diumenge!! Però a les cinc, noooo....
A veure si una súplica desesperada funciona. Ara si que no vull ni pensar si seguim amb aquests horaris quan canviin l'hora... Deixem-ho estar, que més val no preocupar-se abans d'hora. Ja tindrem temps quan arribi el moment.