Res a veure entre el primer i el segon. Res de res. Aquí algunes diferències:
 |
| Panxota de 7 mesos |
El descans: Durant el primer embaràs, descanses, dorms, quan sents una petita molèstia, de pet al sofà, a descansar més. El teu home et cuida, no et deixa fer res. És una meravella. En canvi, durant el segon: això és la guerra!! No descanses ni el que necessitaries sense estar embarassada, jugues a tirar-te per terra, a córrer pel parc, a amagar-te i a perseguir-te, t’ajups a recollir mil coses del terra, puges a coll 15 quilos de nen, no dorms ni una mica més del que dorm el teu fill (interrupcions nocturnes incloses), i quan trobes algú que es quedi el nen una estoneta aprofites per avançar feina a casa, que sempre fa falta. I el teu home t’intenta cuidar, però tenint en compte que porta el doble d’ulleres que tu, ja ni t’atreveixes a dir “uf, que cansada que estic avui!”.
L’alimentació: En el primer, cuides tots els detalls. Verdures, fruites, la carn ben feta, els embotits ni tocar-los que resulta que tens això de la toxoplasmosi, i el teu home, en aquest afany de cuidar-te tan i tan, et prepara sucs de taronja perquè et puguis prendre la pastilla del ferro i l’absorbeixis millor. En el segon: menges el què menja el teu fill: macarrons amb tomàquet, col-i-flor amb beixamel, arròs a la cubana... I els sucs de taronja natural ni els olores en tots aquests mesos... i es clar, els quilos van pujant... Esperem que “el règim de la teta” sigui tan efectiu com la primera vegada i em tornin a deixar xuclada!
Les cremetes: Durant el primer embaràs, t’informes dels millors productes, i et dediques amb cos i ànima a cuidar aquesta panxeta que es va convertint en panxota. Dos cops al dia et poses la crema antiestries, l’escampes lentament, per tota la panxa, mirant-te el melic, gaudint del moment i pensant en aquest bebè que creix a dins. Es converteix en un ritual fixe i sagrat que t’acompanya durant tot l’embaràs. En el segon, la cosa canvia. Si te’n poses tres cops a la setmana, és tot un èxit. I de massatget suau, res de res. Te la poses ràpid, ben ràpid, pensant com pot ser que la crema trigui tant a ser absorbida, que amb el què ha avançat el món com pot ser que ningú s’hagi dedicat a millorar aquest producte. I surts corrent, amb la panxa encara enganxosa, a fer mil coses més.
El contacte amb el bebè: La mare primerenca, rep amb gran emoció la primera patadeta que nota a la panxa. És un moment tan esperat, s’inicia així el contacte amb el teu bebè. I el futur pare, boig d’il·lusió, pot estar estona i estona amb la mà posada a la panxa, esperant amb infinita paciència notar una d’aquestes patadetes. Quan ja es noten més i són molt freqüents, cap del dos perd les ganes de seguir notant-les, i passeu moltes estones tocant la panxa, i al·lucinant de com pot picar tan fort i com es pot moure tant. En el segon, un dia dius: “Ja l’he notat!”, i aquesta vegada, el món no es para. Que estrany...
Preparant les coses del bebè: Amb el primer després de la primera eco ja et deixes anar. Que si compro un pijamet molt mono, o fixa’t tu quin jerseiet tan bufó... I una mica més tard, ja ho prepares tot amb ganes: l’habitació, el llitet, els llençols, la roba, la canastilla, que no et falti res per l’hora del bany, a veure quin sabó és més suau per aquesta pell tan dolceta que tindrà... Necessitem una hamaqueta? I el cotxet! Estudies les marques i models de cotxets, el montes, el desmontes, el proves, t’imagines passejant pel carrer... Aix, que lentes passen les setmanes. Quan arriba el segon... les setmanes passen volant. No te n’has adonat i ja estàs de 7 mesos. No has preparat absolutament res. I penses, potser que m’hi posi. Però un parell o tres de setmanes més tornen a passar rapidíssimes, i encara no has tingut temps de res. Estàs casi de 8, i et dius, com a mínim la canastilla! La resta ja anirem fent...
Preparació al part: En el meu cas, vaig intentar llegir, informar-me, anar als cursos de prepart, feia yoga a un centre, i cada dia una estona a casa, em posava música relaxant... bé, una meravella. Esperant el moment. Ara tot ha canviat una miqueta... Fer yoga sí, però un cop a la setmana i gràcies. Llegir faig el que puc, però ara, el que realment preocupa de la preparació al part no és com passaràs el part, sinó: Com estarà el meu fill gran? Com suportarà els dies en que jo hauré d’estar a l’hospital? Em trobarà a faltar molt? Estarà trist? I quan tornem a casa??? Això ara amoïna molt més que si les contraccions seran fortes i intenses o si el part durarà poc o molt...
Però crec, que tant en el primer com en el segon, hi ha una cosa que no canvia. El patiment. Si durant l’embaràs tens algun ensurt, pateixes, pateixes i pateixes de mala manera! I crec que això seguiria passant en el tercer, el quart o el dotzè!! Fills petits, potser no tenim gaire temps de pensar en vosaltres mentre creixeu a la panxa, però ja us estimem! I com a bons pares, som pares patidors des d’abans que hagueu nascut!! Per això si que tenim temps!
